SIGUEU BENVINGUTS A LA PÀGINA DE LA FUNDACIÓ LLUÍS LLACH


La Fundació Lluís Llach la componen els següents patrons:

Ana Isabel Aisa       Advocada
Laura Almerich       Músic
Jordi Bonilla            Pagès
Andreas Claus       Gestor/mànager
Blandine Derozé     Professora informàtica
Lluís Llach               Cantant
Oriol Presas            Assessor d’empreses
Mady Seck               Pagès
Josep Maria Vileu   Informàtic-comptable


Permeteu-me que us presenti aquesta Fundació exposant-vos que el seu naixement ve motivat per una sensibilitat específica envers els terrenys culturals, educatius, o de fragilitat social manifesta de comunitats minoritàries o minoritzades. I que pretén posar en el centre de la seva acció el desenvolupament integral de l’ésser humà com individu conformador de col•lectius sostenibles, respectuosos amb les identitats i diversitats, en el marc de la llibertat personal i col•lectiva.

Perdoneu perquè aquestes definicions són sempre tan ampul•loses com incompletes, però no trobo una altra manera de dir-ho i enfocar-ho.

Aquests objectius fan de casa nostra, els Països Catalans, un terreny on ja es veu que hi ha molta feina a fer. Però el cert és que els primers projectes que han induït a la creació d'aquesta Fundació tenen la seva gènesi molt lluny d'aquí.

Per un seguit d’ experiències personals i atzaroses que m'han envoltat des de l'any 2007, va ser a la tornada d'un viatge al Senegal, a la regió de Sine Saloum, concretament a la Comunitat Rural de Palmarin, que vaig començar a concebre alguns projectes.

A resultes d'aquest procés vaig demanar a una colla d'amigues i amics si em volien acompanyar en la creació d'una Fundació que fos una eina de treball que ens permetés incidir positivament en algunes situacions concretes i problemàtiques que havia pogut viure personalment, relacionades amb el que us explicava en el primer paràgraf i que, a banda de colpir-me, em van fer imaginar la possibilitat de muntar una estructura que pogués ajudar a millorar-les. Tot sigui dit amb la modèstia i prudència necessàries.

Així doncs, els projectes inicials que durà a terme aquesta Fundació són concebuts per aplicar-los a les terres d'una cultura minoritària al Senegal, la cultura Sérér ,al país del Sine Saloum, concretament a la Comunitat Rural de Palmarin. Aquests projectes que vaig iniciar abans de la creació mateixa de la Fundació, avui ja s'estan executant. La Fundació tindrà com a finalitat la gestió i vigilància del seu desenvolupament, i l'aportació financera necessària per a la continuïtat i l'acompliment dels seus objectius que veureu explicats en els propers paràgrafs i especificats en apartats més concrets...

A despit d'altres projectes en estudi, els dos que avui estan en execució són: YAYOMA-MAREMAR i ANEM MÉS LLUNY.

Aquesta pàgina web procurarà, a més de permetre que sapigueu el detall dels projectes, la seva evolució econòmica, algunes característiques de la Fundació i el plantejament de futurs i nous projectes, mantenir-vos informats de la marxa i el desenvolupament dels dos projectes esmentats.

La Fundació que presideixo us vol animar a cooperar amb ella en la realització i el finançament d'aquests projectes. L'ajut més convertible en accions són els diners i us els agrairem moltíssim, però entenem ( i ja en tenim experiència) que potser també hi ha gent i associacions que tenen possibilitats de col•laborar d'altres maneres també efectives. Estem oberts al vostre ajut i als vostres suggeriments. No deixeu de fer-ho.





YAYOMA-MAREMAR

La paraula Yayoma és la conjunció de Yaye (mare) i Oma (mar) en la llengua de la comunitat lingüística Serèr que és la que defineix Sine Saloum.

És un projecte ambiciós i, per a nosaltres, amb molta càrrega simbòlica, car es tracta de convertir el que nosaltres coneixem amb el nom de pasteres o “caiucos” en eines de treball per a la pesca al mar en el que ells anomenen “piragües”. En definitiva, convertir uns dels símbols més característics de l'emigració massiva africana -que ha omplert el mar de víctimes d'una situació econòmica massa sovint insuportable-, en un símbol de treball sostenible i racional que permeti a la gent autòctona d'aquesta regió eludir l'emigració com si fos l’únic horitzó de futur, i fer-ho a través d'una feina que els és pròpia i que forma part de la seva cultura de treball més ancestral.

Hem elaborat aquest projecte, posant cura en què la seva organització, capitalització, gestió i evolució conduïssin a uns resultats racionals, durables i sostenibles, d’acord amb l’ estructuració i la manera de ser de la gent de Palmarin. I que finalment sigui autogestionat completament pels integrants autòctons del projecte.

Tot i que més endavant trobareu una explicació més detallada, passo a resumir-vos els trets principals.

Finançar un vaixell (piragua) de 23 metres que permeti a membres de la població de Palmarin (comunitat rural formada per quatre pobles -Ngallou, Ngunuman, Ngjet, Niajhanort- i un port pesquer, Djifer) exercir la pesca d'altura en el litoral senegalès, gambià i de Guinea Bissau.

Aquesta piragua serà explotada per 10 pescadors i un capità responsable.

La configuració social dels pescadors s'adaptarà als següents requisits.
a) El seu origen serà proporcional a les poblacions que configuren Palmarin i a les religions que hi dominen.
b) És d'obligat compliment que els deu pescadors siguin membres de deu famílies diferents de manera que els guanys de cada pescador reverteixi en la xarxa protectora de cada família. Això comporta que com la família és una entitat piramidal molt estructurada, molt nombrosa i amb un funcionament econòmic compartit, s'assegura que amb l'entrada de diners al seu si es permeti de subsistir a molta gent.
c) El repartiment dels guanys econòmics està estructurat de tal manera que el projecte s'autofinançarà, i amb el pas d'un temps aproximat de quatre anys es poden posar en funcionament fins a 6 piragües YAYOMA-MAREMAR. Això representa donar feina a 66 persones, o sigui 66 famílies que obtenen un ingrés gràcies al desenvolupament del projecte. Per fer-se càrrec de l'abast d'aquestes xifres, s'ha de comptar que cada família la poden composar ben bé 20 membres.

Si voleu saber-ne més, trobareu detalls complets referents a tots els aspectes d'aquest projecte en la secció de projectes.
Si durant aquest temps la Fundació pot donar ajuts econòmics, aquests terminis s'escurçaran significativament.

Una vegada l'objectiu de les sis embarcacions en actiu s'hagi acomplert, l'Association YAYOMA-MAREMAR es convertirà en Cooperativa associativa.

El dia 15 de juliol de l'any 2010, va ser avarat al mar el primer YAYOMA I MAREMAR, a la platja de Palmarin, per més de tres-centes persones que la varen amarinar a la manera tradicional ( podreu trobar material visual).

El somni es comença a realitzar, però ara ve quan s'ha de fer sostenible en el temps, en el medi en què es desenvolupa i en les condicions econòmiques justes per a la gent que hi participa.




ANEM MÉS LLUNY

Aquest projecte vol incidir en els terrenys educatiu, pedagògic, en la comunicació social, la preparació professional i els serveis comunitaris. O sigui, és un projecte altament pretensiós.

Perdoneu que hagi de tornar a les meves petites experiències personals. En una de les estades a Palmarin vaig voler, com tanta gent, portar materials per a les escoles i els col•legis de la Comunitat Rural. Coses senzilles i fàcils d'haver: bolígrafs, llapis, gomes d'esborrar, maquinetes de fer punta, colors i quaderns.

Quan arribava als llocs em rebia una comitiva de l'escola entre els quals hi havia el director acompanyat de molts professors, i acte seguit em presentaven els alumnes i m'ensenyaven les aules i les instal•lacions que feien servir. Després varen rebre el meu material amb molt de respecte.

Quan ja marxava sense més, uns dels directors em va dir que no podia anar-me'n sense un discurs oficial de regraciaments perquè jo sentís que els professors i alumnes donaven molt valor al que jo havia dut.

Aquestes cerimònies sempre m'han atabalat, vaig fer un somriure tot mirant d'escapolir-me discretament. El senyor director, que em va endevinar la maniobra, em va agafar pel braç sempre respectuós, i em va dir: “Vull ensenyar-li una cosa”. I em dugué al seu humil despatx. Em va posar davant d'un armari i va continuar dient-me, sempre agafant-me pel braç, no fos cas: “Ara li obriré el calaix on tenim tot el material de l'escola i dels alumnes”. I poc a poc , davant meu, va anar estirant un caixó prou gran i me'l va deixar a la vista.

Buit, completament buit, per no haver-hi no hi havia ni pols, que a Palmarin ja és difícil. I va continuar: “Abans d'ahir vaig enviar a un professor perquè amb diners de la meva butxaca comprés dos bolígrafs , car no en teníem”.Vaig mirar aquell calaix per comprendre el que m'estava explicant i després als ulls d'aquell home per dir-li: “Au, senyor Director, anem cap al pati i faci'm un discurs ben bonic de regraciaments i que no hi falti de res”. I així va succeir, a ple sol i a veu batent.

Quan vaig tornar al Campament le Yokam, que és un hotel africà on m'hostatjo quan sóc allà, i després de comentar amb els amics de Palmarin que el porten -en François, la Nima, en Paul, en Marcel...- la lliçó que el senyor Director m'acabava de donar, sincerament anava tocat.

Vaig voler explicar-ho a un amic de casa i em vaig posar a escriure un correu electrònic des del meu ordinador portàtil connectat a Internet, que d’això sí que n'hi ha. La dicotomia entre aquell calaix buit i el meu ordinador darrera generació em va ajudar a concebre el projecte que us vull explicar.

Amb l'acord i la col•laboració del President de la Comunitat Rural de Palmarin, el senyor Sammuel Seck, i els seus Consellers, es va decidir d'emprendre un seguit d'accions que incidissin, com ja he dit abans, en els terrenys educatiu, pedagògic, comunicatiu, de lleure, formació professional, i serveis socials i comunitaris, a través de l'aplicació de les noves tecnologies, dins les possibilitats que la realitat de la regió pot permetre.

I per tal d'aconseguir-ho es va projectar la creació d'una Aula Informàtica, com a primera eina i amb els següents passos i fases.

Durant dos mesos, un expert informàtic patrocinat per la Fundació, en aquest cas la senyora Blandine DeRozé, patrona de la Fundació i experta informàtica especialitzada en la formació de formadors informàtics, es va traslladar a Palmarin el 15 de juny amb tres ordinadors portàtils per iniciar un curset de formació per a quatre professors de les escoles de Palmarin que va durar fins el 20 d'agost.

Durant el mes de setembre aquests formadors informàtics van iniciar uns cursos de coneixements bàsics pels professors de les escoles i sobretot del Col•lege (escola superior) on definitivament s'hi instal•larà l'Aula Informàtica.

Mentre tot això es preparava, ens posem en contacte amb la ONG NT Àfrica, per demanar-li la cessió de 21 ordinadors de taula reciclats i renovats per al funcionament del projecte a més a més de dues impressores. I amb una diligència magnífica ,NT Àfrica ens fa entrega, al cap de poques setmanes, de 21 ordinadors en perfecte estat de funcionament i que són immediatament enviats a Dakar en vaixell, que arriba el dia 20 de juny.

Amb l'inici del curs escolar, l'Aula Informàtica acollirà els alumnes dels estudis superiors perquè entrin en contacte amb el maneig dels ordinadors i d’Internet, i amb el coneixement de la informàtica, apaivagant d'aquesta manera el desavantatge manifest que els estudiants d'aquesta regió tenen respecte altres estudiants de les ciutats més privilegiades com Dakar o Mbour, per exemple.

En una següent fase a desenvolupar, l'ordinador no només ha de ser una manera de fer entrar els alumnes en un nou món, sinó que s'ha de convertir en una eina pedagògica al servei i per a l’ajut del mestre, per la recerca d'elements formatius tant per ell com pels alumnes , utilitzant la magnífica xarxa que té la cultura francesa a Internet i pensant que el francès és la llengua oficial amb què s'ensenya a les escoles del Senegal.

Però encara pot tenir una altra funció molt important a Palmarin donada la precarietat dels materials escolars: fer servir la informàtica i les seves possibilitats en substitució dels materials escolars que manquen (mapes, diccionaris, biblioteca, enciclopèdia, elements visuals geogràfics, fauna, literatura, història i un llarguíssim etc fàcil d'imaginar).

També es vol que aquesta Aula Informàtica, ultrapassant l'àmbit escolar, tingui una incidència sobre la gent que no estigui en edat escolar però a qui interessi l'aprenentatge d'aquests mitjans, ja sigui per consideracions professionals o per interès personal. Així doncs, es preveu la instauració de cursos públics dedicats a la gent interessada i que no estigui en edat escolar.

Al mateix temps, es preveu un servei públic i social de comunicació que faci que els ciutadans de Palmarin interessats puguin fer servir la informàtica i Internet per comunicar-se, informar-se i connectar-se al món. A tal efecte, es crea un espai Ciber al qual durant unes hores al dia els ciutadans de Palmarin podran accedir .

Finalment es contempla la possibilitat en el futur de fer intervenir aquests mitjans en les activitats de lleure que la Comunitat decideixi.

La multifuncionalitat d'aquest projecte és el que ens ha empès a demanar la col•laboració del Govern de la Comunitat Rural de Palmarin i del seu President, perquè a través del seu lideratge es coordinin principalment els actors pedagògics de la comunitat però també els actors socials, els culturals i els de serveis. Per dir-ho d'alguna manera, en un projecte complex com aquest, el més difícil no és tant ajudar a crear, com que els seus efectes perdurin i siguin sostenibles a través de la gestió autònoma.

En el dia que estic escrivint aquesta presentació, el projecte ja és en marxa i funcionant. Si tot va bé, anirem més lluny.





La Fundació que presideixo us vol animar a cooperar amb ella en la realització i el finançament d'aquests projectes. L'ajut més convertible en accions són els diners i us els agrairem moltíssim, però entenem ( i ja en tenim experiència) que potser també hi ha gent i associacions que tenen possibilitats de col•laborar d'altres maneres també efectives. Estem oberts al vostre ajut i als vostres suggeriments. No deixeu de fer-ho.

LLUÍS LLACH




 

   


        


 Copyright © 2002, www.lluisllach.com - Avis Legal