Però en realitat és un comportament tant cívic, legítim i reflexiu  com el que pugui propugnar qualsevol dels actors socials i, a més a més ,serveix per donar un missatge ben precís i definit. Però desautoritzant implícitament aquest dret elemental de la ciutadania s’estalvien de mirar-se al mirall i veure la grandària i el perfil del seu fracàs.
Tornant al referèndum, l’abstenció  em permet expressar el que sento i penso sobre l’estatut. Però a més a més em permet de fer-ho donant el missatge que desitjo traspassar  als protagonistes polítics que ens proposen de referendar-lo, o no.
Jo no estic contra el Sí. Em sembla una legítima actitud tàctica, de curt termini. Molta gent pot pensar amb raó que hi ha continguts d’aquest estatut que permeten una millor gestió del país, comparativament amb el del 79. Però després de 30 anys les minses diferències són tan aclaparadores que només un detall de rabiosa actualitat com és la gestió de l’aeroport de Barcelona , es converteix en el paradigma de tots els escarnis que vindran i que, des del meu punt de vista, fan del SÍ un acte de frustració ciutadana respecte a tantes expectatives acumulades en el projecte del 30 de setembre, així doncs, jo  no em vull permetre el sí.
Tampoc estic en contra del NO, és una legítima actitud estratègica. I ben justificada després de l’espectacle del “cepillado”, segons les esquerres espanyolistes, a que ha estat sotmès l’estatut de Miravet , el del 30 de setembre. I encara més greu , quan els mateixos diuen que deixarà desactivades per 25 0 30 anys les nostres aspiracions de  sobirania i autogovern.

Pàgina 2/4 // Passar a la següent.