Hola bona gent:

En les darreres setmanes i enmig del tràfec de recitals, viatges i demés, moltes persones m’han demanat que em defineixi sobre el proper referèndum. He procurat des de sempre no defugir aquesta mena de qüestions ,així doncs, prepareu-vos perquè vull aprofitar l’existència d’aquest mitjà per fer-ho. Penso que potser és entre els visitants d’aquesta pàgina el millor lloc per expressar la meva opinió.

Ho diré ras i curt, jo estic per l’Abstenció cívica i crítica.
A la paraula abstenció li afegeixo aquests adjectius perquè ningú que no em coneixi pugui pensar  que la meva decisió ve dominada pel “menfotisme” o, com es diu avui, “passotisme”. Ans al contrari, després de reflexionar-hi tant com he sabut, l’abstenció és l’única actitud que em permet expressar el que penso i sento sobre l’estatut i el seu entorn.
Ja sé que l’abstenció té molt mala premsa malgrat ser un dret reconegut.
El debat, no sé si dir-ne intel•lectual, del tema sempre es resolt fent que l’abstenció sigui la conseqüència del passotisme, manca d’interès o compromís amb les inquietuds col•lectives o indiferència quan no indigència social i intel•lectual.  
Però curiosament mai s’interpreta com una actitud crítica envers la incapacitat o flagrant fracàs de la classe política per atreure, seduïr, amb alternatives i propostes engrescadores, a masses ingents de la societat.
Segurament perquè això ens obligaria a reqüestionar i revisar les pautes de comportament i plantejaments d’aquesta classe política. Davant d’aquesta possibilitat i ensurt , ella mateixa i gran part de les anomenades corretges de transmissió mediàtica prefereixen menysprear, menystenir o quasi criminalitzar l’abstenció.

Pàgina 1/4 // Passar a la següent.