A poc a poc m'arriba el temps d'obrir les ales
i mentre ormejo el meu vaixell amb veles blanques
vesteixo aquest meu cos esquerp
amb disfresses de mariner expert
salpo amb el vent del meu ponent...
A poc a poc també hem après, tot estimant-te,
que no hi ha un jou per sempre més si amb
esperança
pels clars llindars d'un somni ferm
trenquem les ombres, trobem respostes...
Quant i fins quan caldrà que alcem
el nostre cant la nostra veu
quant i fins quan perquè el demà
sols sigui un gest de voluntat.
Jo l'estimo així aquest món que s'acosta,
jo t''estimo així, quan el fas més a prop
amb neguit, amb esforç,
insubmís.
A poc a poc reviu amb força tanta memòria
els vells neguits i aquells designis, ara són nostres.
A poc a poc i plens d'orgull
comencem de nou el vell futur
que ens ha de dur enllà i més lluny,
A poc a poc la llibertat obre les tanques
als somnis de tants pobles cots que empenyen l'alba
i a l'horitzó senyala els fars a gents i parles, que arreu
proclamen
quant i fins quan caldrà que alcem
el nostre cant, la nostra veu,
quant i fins quan perquè el demà
sols sigui un gest de llibertat...
