Lluís Llach presenta el concert de Gasteiz


Lluís Llach repicarà les campanes el tres de març a Gasteiz trenta anys després, en un concert que potser sigui un dels més memorables i emotius del cantant en tot el seu bagatge professional.  Just quan es compleixin 30 anys dels assassinats dels 5 obrers gasteiztarres a mans de la Policia. “Campanades a morts” va ser composada la nit dels successos per Llach com un crit de dolor i indignació, i tornarà a sonar tres dècades més tard al costat de l’Orfeó Donostiarra i l’Orquestra Simfònica en el Buesa Arena.
“Tan aviat ho vaig escoltar per la radio, aquell dia mateix vaig començar a composar la primera part de “Campanades a morts” – va recordar ahir durant la seva compareixença a Gasteiz el propi Llach –. Els primers quatre minuts són els d’una cançó de impotència, però posteriorment va ressorgir com potència condemnatòria”.
Un emocionat Lluís Llach va considerar “un veritable luxe ètic comptar per aquesta actuaicó amb l’Orfeó Donostiarra i l’ Orquestra Simfònica, amb la col•laboració de la Asociación de Víctimas del 3 de Marzo i a més, que tot es reculli en un documental.”. El concert estarà dividit en dues parts. A la primera d’elles tocarà junt amb els seus músics algunes de les cançons més populars del seu repertori, i a la segona s’afegiran les col•laboracions especials de l’Orfeó i la Orquestra per interpretar el poema musical “Campanades a morts”.
Fidel al seu esperit de justícia, no va passar per alt la seva visió sobre la política que va acabar amb la mort de cinc persones i més de 100 ferits. “No m’imaginava que després de 30 anys de democràcia tornaria a cantar la mateixa cançó. Espero que sigui un acte digne i que la gent que encara recorda de primera mà, a la seva memòria o a la seva moral tot el que va passar, es senti acompanyada i enfortida. Tant de bo algun dia tingui conseqüències mediàtiques per a que els responsables polítics tinguin la responsabilitat de iniciar una revisió històrica del que va succeir”.
Crític amb la política del moment, Lluís Llach va subratllar que “la revisió històrica no s’ha fet en casi res”  i va recordar que “avui en dia es comença a parlar de les fosses comuns a  Catalunya i de la Guerra Civil de fa 70 anys. És tan escandalós que ningú hagi demanat perdó per lo de Gasteiz, que cap  responsable de l’Estat espanyol hagi demanat perdó públicament, que ni tan sols alguns intel•lectuals hagin exigit neteja ètica per poder mirar el futur de cara, que després, a l’hora de dialogar, se’ns fa impossible i no existeix abecedari ni paraules. Eren obrers i demanaven els drets que lis corresponien i van ser disparats sistemàticament. És un caso esgarrifós i d’això no es pot parlar. Aquest és el llistó de l’ètica de la transició”.  El cantautor té clar que els successos van ser “responsabilitat de l’Estat, fos qui fos. El plaer per a un esquerrós com jo és centrar-lo sobre Fraga”, ministre de la Governació en el seu moment.
Llach es va aplicar el requisit moral en l’àmbit musical, al destacar que un artista “s’ha de replantejar o qüestionar a si mateix abans de res. I no pels anys, sinó per la força creativa que tingui al seu interior”. Quan els artistes ens preguntem què fem en aquest món i quin és el nostre paper, potser sigui – entre altres menesters -  deixar constància de memòria, sobretot en el meu cas que ja vaig cap als 60”,  va confessar. Sobretot, en un ca com “lo de Vitòria. És tan escandalós per lo impol•lut del cas, que no està corromput per cap dels grans temes que arrosseguem en la conformació de l’Estat espanyol: no hi ha problemes territorials, ni nacionals, ni d’esquerres, ni de dretes”. Segons Llach, “estams construint un futur damunt d’un conjunt de no mentires sinó d’ocultacions evidents”. El músic va lamentar que la gent jove “ha oblidat que s’estava discutint un problema quasi sindical i l’Estat va respondre amb veritable terror”.  Opina que els vitorians de menys edat han de saber que “ si hi ha ressentiment en alguns sectors socials d’aquesta ciutat és per això. I que quan alguna persona gran veu l’Estat com quelcom repressiu, sàpiguen que és per això. I que si passa un policia i gent de certa edat el mira de reüll, sàpiguen que és perquè ni l’Estat ni la Policia han demanat perdó pels assassinats”.
El cantant va considerar que amb el públic no es pot generalitzar: “Tinc ganes ve veure quina gent s’apropa al concert i sentit la seva sensibilitat respecte als esdeveniments. Suposo que hi haurà persones que ni tan sols tinguin 30 anys”.
Pel que fa a la seva retirada, Lluís Llach va explicar per què ho ha anunciat am bun any d’antelació  “Com  bon català, sóc previsor, i com porto quaranta anys en aquest ofici, no volia deixar el comiat ni de la mà de la salut, ni de l’atzar .Fa més de deu anys que porto pensant en el privilegi que he tingut d’arribar així de bé fins avui en dia i, com sóc una mica asceta, he volgut acabar bé la meva trajectòria. Si el meu treball hagués estat fer 60 estaques - o 60 'itaques'-, m’hauria retirat fa molts anys”.
El concert que el cantautor oferirà a Gasteiz com homenatge a les víctimes del 3 de març serà gravat i formarà part del rodatge de la pel•lícula sobre la vida de Lluís Llach. Dirigida per Lluís Danés, “Lluís Llach. Una veu contra l’oblit” es pretén estrenar al Festival de Cine de Donostia y recull, a més de la biografia de Llach, testimonis dels familiars del succés.



































 Copyright © 2002, www.lluisllach.com - Avis Legal